¿No deu ser que l'atractiu de l'alpinisme rau a simplificar les relacions humanes, a reduir l'amistat a la interacció mínima (com la guerra), convertir l'Altre (la muntanya, el repte) en la relació mateixa? Rere una mística basada en l'aventura, el coratge, la vagabunderia del rodamón-antidots molt necessaris en la nostra societat passiva i acomodatícia-s'hi pot amagar una mena de rebuig adolescent i una incapacitat per assumir el pas dels anys, la fragilitat dels altres, la responsabilitat interpersonal, febleses de tota mena el curs avorrit i lent de la vida mateixa...
Els escaladors... es poden emocionar profundament, de fet com una magdalena; però nomes per antics camarades sacrificats que s'ho valguin. Es pot detectar una certa fredor d'un to molt semblant, en els escrits de Buhl Garlin , Banatti, Bonington i Haston, "si alguna cosa va malament serà una lluita a mort. Si la teva preparació és prou bona sobreviuràs; si no, la natura reclamarà el que és seu"
"Patey Agonistes" Moments of Doubt
DAVID ROBERTS
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada